Hola, Marta. Si estàs llegint això, vol dir que ja ha arribat el Winter Break del curs que ve. I això significa que ja portes uns mesos tornant a fer 1r de Batxillerat. Ara mateix, mentre escric això, encara no sé com haurà anat. No sé si haurà estat fàcil adaptar-te a tornar a fer 1r. No sé si hi haurà hagut dies en què t’hagis preguntat per què t’ha tocat a tu fer-ho una altra vegada. Però espero que, quan estiguis llegint això, puguis mirar enrere i veure que ho estàs fent. Potser al principi et farà una mica estrany veure que els altres continuen avançant mentre tu tornes a passar per coses que ja coneixes. Però recorda que no estàs tornant enrere. Estàs intentant aconseguir arribar al lloc on vols arribar. I sí, potser aquest camí és més llarg del que havies imaginat. Però això no el fa menys teu. Ara mateix encara et queda molt per fer: les assignatures que has de tornar a treure, les tres de 2n que també hauràs de fer i, després, 2n de Batxillerat amb els del 2010. Pot semblar molt. Però no pensis en tot alhora. Pensa només en el que tens davant. Un examen. Una assignatura. Una setmana. I després una altra. I així, sense adonar-te’n, arribaràs al final. Espero que durant aquestes vacances descansis una mica. Que deixis els llibres de banda uns dies. Que gaudeixis. I que no et sentis culpable per descansar. Perquè també t’ho mereixes. I si durant aquest Winter Break estàs desanimada, recorda per què estàs fent tot això. Recorda que vols ser diplomàtica. Recorda que vols viure a Londres. Recorda tots els plans que tens per al teu futur. Ara mateix poden semblar molt llunyans, però encara tens moltíssim temps per arribar-hi. I sobretot, recorda una cosa que jo ara mateix encara estic intentant creure: No has fracassat. Només has hagut de prendre un camí diferent. I potser aquest camí t’ensenyarà moltes coses que no hauries après d’una altra manera. Així que, Marta, si ara mateix estàs cansada, respira. Si estàs trista, deixa’t estar trista. Si tens por, és normal. Però no et rendeixis. Mira tot el que ja has superat. I pensa que d’aquí no gaire miraràs enrere i veuràs que tot això també ha passat. Tu pots. Encara que ara no ho vegis. Encara que alguns dies no t’ho creguis. Continua. Perquè la Marta que està escrivint aquesta carta confia molt en tu. I espero que la Marta que està llegint això també comenci a confiar una mica més en ella mateixa. Gaudeix del Winter Break. Descansa. I torna amb forces. Ens queda camí, però arribarem. 🤍 — Marta, 16 anys.
By YoDelFuturo ®
Haz click aqui para escribirte mas cartas.
Hola, Marta. Si estàs llegint això, vol dir que ja ha arribat el Winter Break del curs que ve. I això significa que ja portes uns mesos tornant a fer 1r de Batxillerat. Ara mateix, mentre escric això, encara no sé com haurà anat. No sé si haurà estat fàcil adaptar-te a tornar a fer 1r. No sé si hi haurà hagut dies en què t’hagis preguntat per què t’ha tocat a tu fer-ho una altra vegada. Però espero que, quan estiguis llegint això, puguis mirar enrere i veure que ho estàs fent. Potser al principi et farà una mica estrany veure que els altres continuen avançant mentre tu tornes a passar per coses que ja coneixes. Però recorda que no estàs tornant enrere. Estàs intentant aconseguir arribar al lloc on vols arribar. I sí, potser aquest camí és més llarg del que havies imaginat. Però això no el fa menys teu. Ara mateix encara et queda molt per fer: les assignatures que has de tornar a treure, les tres de 2n que també hauràs de fer i, després, 2n de Batxillerat amb els del 2010. Pot semblar molt. Però no pensis en tot alhora. Pensa només en el que tens davant. Un examen. Una assignatura. Una setmana. I després una altra. I així, sense adonar-te’n, arribaràs al final. Espero que durant aquestes vacances descansis una mica. Que deixis els llibres de banda uns dies. Que gaudeixis. I que no et sentis culpable per descansar. Perquè també t’ho mereixes. I si durant aquest Winter Break estàs desanimada, recorda per què estàs fent tot això. Recorda que vols ser diplomàtica. Recorda que vols viure a Londres. Recorda tots els plans que tens per al teu futur. Ara mateix poden semblar molt llunyans, però encara tens moltíssim temps per arribar-hi. I sobretot, recorda una cosa que jo ara mateix encara estic intentant creure: No has fracassat. Només has hagut de prendre un camí diferent. I potser aquest camí t’ensenyarà moltes coses que no hauries après d’una altra manera. Així que, Marta, si ara mateix estàs cansada, respira. Si estàs trista, deixa’t estar trista. Si tens por, és normal. Però no et rendeixis. Mira tot el que ja has superat. I pensa que d’aquí no gaire miraràs enrere i veuràs que tot això també ha passat. Tu pots. Encara que ara no ho vegis. Encara que alguns dies no t’ho creguis. Continua. Perquè la Marta que està escrivint aquesta carta confia molt en tu. I espero que la Marta que està llegint això també comenci a confiar una mica més en ella mateixa. Gaudeix del Winter Break. Descansa. I torna amb forces. Ens queda camí, però arribarem. 🤍 — Marta, 16 anys.
By YoDelFuturo ®
Haz click aqui para escribirte mas cartas.