Estimat Arnau del futur. Estic escribint això des de casa, la taula que tantes hores t'has passat mentre escolto undertale piano collection xd. En fi, just avui he anat amb la mama a comprar xuminades pel regal del 30è anniversari de l'Oriol, i tot i que a l'inici semblava pocho, al final hi ha alguna bona idea i pot agradar-li. De camí a Manresa s'ha cagat en Déu amb el Papa que si les rajoles del local, que si el Xema, que si no se que... i jo absorvint com una esponja, com porto fent molt de temps... aguantant com puc. Tinc unes ganes tremendes de marxar de casa, de per fi trobar una feina i començar a viure més independent, però no sé per on començar... Estic mega perdut, he fet el master de profe pero no vull fer de profe, el 3D o algo de videojocs ho veig molt complicat i amb zero ganes. La indústria està en crisi mesopotámica (Enroque chicocartera xd) i estic molt bloquejat perquè sé que sóc capaç de moltes coses, però no sóc especialista en res, i lo millor que tinc de portfoli ara és el 3D que no és gaire per on vull anar... Tinc unes ganes tremebundas de sortir a explorar món, de viatgar pel meu compte i ampliar horitzons, però a casa em sento com encadenat, amb els papes que poca cosa fan i estan vells, i jo sense poder fer res i aguantant, sense feina ni parella. Uf, parlant de parella, començo a preocupar-me una mica perquè últimament he tingut varis somnis enamorant-me fortament d'una noia en el somni i ho he sentit molt profundament, i després al despertar, una allau de tristesa perquè se m'ha arrebatat el moment. Anhelo profundament compartir el meu interior amb algú que ho agafi amb cura i apreci, poder deixar de retenir el meu amor i compartir-lo i evocar-me en alguna persona especial, aquella que em faci sentir bé, amb qui viure mil i una tonteries i aventures, amb qui parlar de coses que ens apassionin. El meu cos L I T E R A L M E N T m'ho està demanant. Espero que quan llegeixis això hagis sortit del niu, tinguis una feina que no estigui malament, d'algo que t'agradi i estiguis tranquil, en un piset senzillet però agradable i amb la persona més especial del món al costat :) Espero que estiguis feliç, que facis les coses que més t'agraden, que mantinguis una vida fora dels mals de la societat i sàpigues aguantar temptacions que porten a pitjor. No malgastis el temps com estic fent ara, jugant aqui i alla, sense parar a mirar què fer en el futur.. tot i que m'esta costant molt, sé que podria fer més. També espero que puguis portar millor el perfeccionisme i ser més tolerant amb moltes coses, i tinguis més pau interior i amb les coses del voltant. No t'enfadis per coses que no pots controlar, deixa de ser tant orgullós de coses que no aporta res ser-ho ni lluitar per elles, deixa de ser tant somniador i comença a ser més actuador, perquè les coses no es poden esbrinar al moment, s'entenen i s'assoleixen a mesura que avançes. I si has tingut la fortuna de trobar aquella persona tant especial, que llegeixi lo següent siusplau: Hola! No sé qui ets, ni com et dius, ni d'on véns, ni com ets... No t'imagines quines ganes tinc de saber la resposta a aquestes qüestions... :p Espero profundament que el jo del futur, l'Arnau que tant t'estima, et tracti molt bé, amb infinit respecte i sinceritat. Espero que us ho estigueu passant molt i molt bé, que vegis la vida plena de vida i colors, que us estimeu molt i compartiu mil i una aventures, sortir a menjar-vos el món junts, a explorar coses noves, a compartir moments únics i a expressar-vos com sempre heu volgut. Emocioneu-vos, enfadeu-vos, rieu, ploreu, salteu d'alegria, cremeu males memòries i féu néixer de noves. Pujeu a la muntanya russa que és la vida i acabeu-la al pic més alt. Per últim, gràcies, gràcies per escollir-me a mí, gràcies per confiar en mí i acompanyar-me. Gràcies per estar al meu costat i gràcies per estimar-me, t'ho agrairé de mil maneres diferents per sempre <3 I... podria continuar parlant d'altres moltes coses. Com em trobo ara, quines altres inquietuds tinc (moltes jsjs), què tinc a l'habitació que em vulgui desfer, què m'agradaria comprar, on voldria anar, en què estic treballant (poca cosa ara mateix) però sé que aquesta carta et farà retornar moltes memòries del jo actual en aquesta època. Què senties, què volies i què no, quines aspiracions tenies i quines ganes de menjar-te el món tenies (tinc) i espero que continuis tenint. Res més, una forta i duradora abraçada a través del temps, un somriure honest i fins aviat! Atentament, l'Arnau González Acosta de 23 anys. P.D. Afegeixo més coses perquè he trobat idees de coses que m'agradaria repassar. Espero que tinguis una vida moguda, que no et quedis tant tancat a casa com estic fent jo. Surt aqui i allà, pren algo en algun lloc, mou-te més per on estiguis, però no tinguis una vida tant sedentària. Però no deixis de jugar, que sé que això et fa feliç i no ho abandonis mai. No és dolent, no és infantil ni una pèrdua de temps. Trabaja mucho, pero nunca dejes de jugar. No deixis de fer exercici. Encara que sigui una mica a diari o 3 cops per setmana. Saps molt bé lo bo que és això i qué bé que senta acabar d'entrenar, fer-te una dutxa i lo còmode que estas amb el cos i la ment després. Se que ara estic tenint molta paciència i estic una mica cansat dels pares, però recorda que ells s'han esforçat moltíssim per arribar a tenir una vida com la que tenen ara, amb la familia i benestar que tenen, i que m'han donat. Agraeix-lis d'alguna manera quan puguis :) Ara mateix no tinc amics com a tal. Si, tinc al Pau Argiz, vaig quedar amb la Laia i el Gerard, però poc més. Potser posar més de la meva part i portar la iniciativa seria bo. I conèixer a gent nova seria xulíssim. Manténs aquesta manera de pensar de no gastar? D'evitar comprar allò que realment no t'aporta res i vendre allo que tampoc? Espero que tinguis estalvis i vagin creixent, i puguis tenir certa estabilitat i tranquilitat. Ara el món esta fotut, i ara mateix tinc una visió una mica depriment de tot. La indústria del videojoc esta cagada, però encara queden la grandíssima backlog i jocs retro i no tant retro. El hardware esta fotut per la IA, ja veurem com seran els preus o quina tecnologia hi haura quan llegeixis això. Guerres per aquí i allà, crisi climàtica, calor extremíssima de 40ºC diaris durant tot l'estiu, incendis, la iaia fotuda a la residència i els meus pares discutint per ximpleries constantment. I moooooooooooooooooltes coses més :/ --> Introduction to the show - Miracle Musical Sóc feliç ara mateix? Crec que no del tot. Puc estar agraït de moltes moltes coses. I visc en molta comoditat, però fa molts anys amb anhels que no satisfaig, i altres que sense actuar (i ho tinc complicat per fer-ho) no avanço de cap manera. Si ara pogués canviar algo de la meva vida, seria començar a treballar visquent a l'extranger rollo algun país d'europa o estats units :) En fin, ara si, ja està. Una grandíssima forta abraçada. Fins sempre!
By YoDelFuturo ®
Haz click aqui para escribirte mas cartas.
Estimat Arnau del futur. Estic escribint això des de casa, la taula que tantes hores t'has passat mentre escolto undertale piano collection xd. En fi, just avui he anat amb la mama a comprar xuminades pel regal del 30è anniversari de l'Oriol, i tot i que a l'inici semblava pocho, al final hi ha alguna bona idea i pot agradar-li. De camí a Manresa s'ha cagat en Déu amb el Papa que si les rajoles del local, que si el Xema, que si no se que... i jo absorvint com una esponja, com porto fent molt de temps... aguantant com puc. Tinc unes ganes tremendes de marxar de casa, de per fi trobar una feina i començar a viure més independent, però no sé per on començar... Estic mega perdut, he fet el master de profe pero no vull fer de profe, el 3D o algo de videojocs ho veig molt complicat i amb zero ganes. La indústria està en crisi mesopotámica (Enroque chicocartera xd) i estic molt bloquejat perquè sé que sóc capaç de moltes coses, però no sóc especialista en res, i lo millor que tinc de portfoli ara és el 3D que no és gaire per on vull anar... Tinc unes ganes tremebundas de sortir a explorar món, de viatgar pel meu compte i ampliar horitzons, però a casa em sento com encadenat, amb els papes que poca cosa fan i estan vells, i jo sense poder fer res i aguantant, sense feina ni parella. Uf, parlant de parella, començo a preocupar-me una mica perquè últimament he tingut varis somnis enamorant-me fortament d'una noia en el somni i ho he sentit molt profundament, i després al despertar, una allau de tristesa perquè se m'ha arrebatat el moment. Anhelo profundament compartir el meu interior amb algú que ho agafi amb cura i apreci, poder deixar de retenir el meu amor i compartir-lo i evocar-me en alguna persona especial, aquella que em faci sentir bé, amb qui viure mil i una tonteries i aventures, amb qui parlar de coses que ens apassionin. El meu cos L I T E R A L M E N T m'ho està demanant. Espero que quan llegeixis això hagis sortit del niu, tinguis una feina que no estigui malament, d'algo que t'agradi i estiguis tranquil, en un piset senzillet però agradable i amb la persona més especial del món al costat :) Espero que estiguis feliç, que facis les coses que més t'agraden, que mantinguis una vida fora dels mals de la societat i sàpigues aguantar temptacions que porten a pitjor. No malgastis el temps com estic fent ara, jugant aqui i alla, sense parar a mirar què fer en el futur.. tot i que m'esta costant molt, sé que podria fer més. També espero que puguis portar millor el perfeccionisme i ser més tolerant amb moltes coses, i tinguis més pau interior i amb les coses del voltant. No t'enfadis per coses que no pots controlar, deixa de ser tant orgullós de coses que no aporta res ser-ho ni lluitar per elles, deixa de ser tant somniador i comença a ser més actuador, perquè les coses no es poden esbrinar al moment, s'entenen i s'assoleixen a mesura que avançes. I si has tingut la fortuna de trobar aquella persona tant especial, que llegeixi lo següent siusplau: Hola! No sé qui ets, ni com et dius, ni d'on véns, ni com ets... No t'imagines quines ganes tinc de saber la resposta a aquestes qüestions... :p Espero profundament que el jo del futur, l'Arnau que tant t'estima, et tracti molt bé, amb infinit respecte i sinceritat. Espero que us ho estigueu passant molt i molt bé, que vegis la vida plena de vida i colors, que us estimeu molt i compartiu mil i una aventures, sortir a menjar-vos el món junts, a explorar coses noves, a compartir moments únics i a expressar-vos com sempre heu volgut. Emocioneu-vos, enfadeu-vos, rieu, ploreu, salteu d'alegria, cremeu males memòries i féu néixer de noves. Pujeu a la muntanya russa que és la vida i acabeu-la al pic més alt. Per últim, gràcies, gràcies per escollir-me a mí, gràcies per confiar en mí i acompanyar-me. Gràcies per estar al meu costat i gràcies per estimar-me, t'ho agrairé de mil maneres diferents per sempre <3 I... podria continuar parlant d'altres moltes coses. Com em trobo ara, quines altres inquietuds tinc (moltes jsjs), què tinc a l'habitació que em vulgui desfer, què m'agradaria comprar, on voldria anar, en què estic treballant (poca cosa ara mateix) però sé que aquesta carta et farà retornar moltes memòries del jo actual en aquesta època. Què senties, què volies i què no, quines aspiracions tenies i quines ganes de menjar-te el món tenies (tinc) i espero que continuis tenint. Res més, una forta i duradora abraçada a través del temps, un somriure honest i fins aviat! Atentament, l'Arnau González Acosta de 23 anys. P.D. Afegeixo més coses perquè he trobat idees de coses que m'agradaria repassar. Espero que tinguis una vida moguda, que no et quedis tant tancat a casa com estic fent jo. Surt aqui i allà, pren algo en algun lloc, mou-te més per on estiguis, però no tinguis una vida tant sedentària. Però no deixis de jugar, que sé que això et fa feliç i no ho abandonis mai. No és dolent, no és infantil ni una pèrdua de temps. Trabaja mucho, pero nunca dejes de jugar. No deixis de fer exercici. Encara que sigui una mica a diari o 3 cops per setmana. Saps molt bé lo bo que és això i qué bé que senta acabar d'entrenar, fer-te una dutxa i lo còmode que estas amb el cos i la ment després. Se que ara estic tenint molta paciència i estic una mica cansat dels pares, però recorda que ells s'han esforçat moltíssim per arribar a tenir una vida com la que tenen ara, amb la familia i benestar que tenen, i que m'han donat. Agraeix-lis d'alguna manera quan puguis :) Ara mateix no tinc amics com a tal. Si, tinc al Pau Argiz, vaig quedar amb la Laia i el Gerard, però poc més. Potser posar més de la meva part i portar la iniciativa seria bo. I conèixer a gent nova seria xulíssim. Manténs aquesta manera de pensar de no gastar? D'evitar comprar allò que realment no t'aporta res i vendre allo que tampoc? Espero que tinguis estalvis i vagin creixent, i puguis tenir certa estabilitat i tranquilitat. Ara el món esta fotut, i ara mateix tinc una visió una mica depriment de tot. La indústria del videojoc esta cagada, però encara queden la grandíssima backlog i jocs retro i no tant retro. El hardware esta fotut per la IA, ja veurem com seran els preus o quina tecnologia hi haura quan llegeixis això. Guerres per aquí i allà, crisi climàtica, calor extremíssima de 40ºC diaris durant tot l'estiu, incendis, la iaia fotuda a la residència i els meus pares discutint per ximpleries constantment. I moooooooooooooooooltes coses més :/ --> Introduction to the show - Miracle Musical Sóc feliç ara mateix? Crec que no del tot. Puc estar agraït de moltes moltes coses. I visc en molta comoditat, però fa molts anys amb anhels que no satisfaig, i altres que sense actuar (i ho tinc complicat per fer-ho) no avanço de cap manera. Si ara pogués canviar algo de la meva vida, seria començar a treballar visquent a l'extranger rollo algun país d'europa o estats units :) En fin, ara si, ja està. Una grandíssima forta abraçada. Fins sempre!
By YoDelFuturo ®
Haz click aqui para escribirte mas cartas.